La Cessetània, la Xarxa de Desenvolupament Local del Camp de Tarragona de la qual forma part Concativa, ha celebrat la seva VI Jornada anual aquest dilluns 24 de novembre al Centre d’Innovació i Formació de la Boca de la Mina de Reus. L’acte ha reunit una cinquantena de professionals del desenvolupament local, administracions públiques, agents socioeconòmics i entitats del Camp de Tarragona per reflexionar sobre els models de governança i els reptes compartits.
La sessió s’ha inaugurat amb les intervencions de la Xarxa Cessetània i Diputació de Tarragona, i ha comptat amb la participació del director del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, Francesc Castellana, que ha defensat la necessitat de “trobar el camí de la concertació territorial” i ha remarcat que el SOC ha d’esdevenir un agent útil tant per a les persones com per al teixit empresarial. Castellana també ha destacat el compromís del SOC amb l’estratègia territorial, la governança i la cooperació entre administracions.
En la benvinguda, la representant de la Cessetània, Rosa Blanco, ha posat de relleu la importància de “respirar optimisme com a territori”, generar projectes sostenibles i integrar els agents públics i privats en la construcció del futur del Camp de Tarragona.
El model Gipuzkoa: un referent en governança per al desenvolupament territorial
La ponència central ha anat a càrrec dels representants de la Diputació Foral de Guipúscoa, que han exposat l’experiència del programa Etorkizuna Eraikiz, una estratègia de futur basada en la col·laboració, l’experimentació i el treball en xarxa.
Iosu Arraiz, director d’Estratègia, ha contextualitzat els fonaments del model Gipuzkoa, articulat a través de Gipuzkoa Sarean, una xarxa que aborda quatre dimensions clau: desenvolupament humà, econòmic, institucional i sostenible. Arraix ha insistit en el potencial d’aquest ecosistema per impulsar processos de transformació territorial a partir d’una agenda pública compartida.
Per la seva banda, Jon Gurrutxaga, director d’Innovació, ha detallat com el territori basc ha consolidat una gestió “descentralitzada i basada en la metagovernança”, orientada a donar suport a les petites i mitjanes empreses. Ha subratllat la importància de coordinar esforços entre agents públics i privats, evitar duplicitats i reforçar les estructures de desenvolupament local. També ha remarcat que els reptes estratègics passen per la transferència de coneixement, la modernització d’infraestructures, l’atracció de talent i el foment de nous projectes d’innovació i indústria avançada.
Experiències territorials: cinc models de governança en acció
La segona part de la jornada ha reunit diferents experiències de governança territorial de Catalunya, en una taula moderada pel tècnic de la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement de la URV, Josep Maria Piñol.
- ARCA ha exposat el funcionament de la metodologia LEADER i el paper dels Grups d’Acció Local (GAL), destacant la cooperació entre territoris i la necessitat de disposar d’una governança clara per impulsar projectes rurals.
- El Consell Comarcal del Vallès Oriental ha presentat la iniciativa Vallès Oriental Avança, una taula de concertació consolidada entre Consell Comarcal, patronal, sindicats i SOC. El model, basat en un Pla Estratègic i grups de treball actius, ha permès coordinar municipis diversos i consolidar el rol de lideratge comarcal.
- Des del Consell Comarcal del Baix Ebre, s’ha explicat la creació de tres Grups d’Acció Col·laborativa (GAC) – economia i educació, governança i territori, i societat – com a mecanisme per flexibilitzar una estructura inicialment rígida i generar projectes compartits, com les comunitats energètiques o l’enfortiment de la relació amb el món empresarial.
- La Diputació de Lleida ha presentat l’Agenda Compartida de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran, un instrument de transformació econòmica que aposat per una governança àmplia, una visió de futur conjunta i un treball per àmbits per garantir la participació equilibrada del territori.
- Finalment, la Mancomunitat de la Taula del Sènia ha explicat el seu model col·laboratiu, que agrupa municipis de tres comunitats autònomes diferents (Catalunya, País Valencià i Aragó). Malgrat la diversitat administrativa i política, la mancomunitat ha aconseguit articular projectes compartits bastats en necessitats comuns.
Un espai final per generar xarxa
La jornada ha conclòs amb una espai de relació entre participants, orientat a afavorir noves sinergies i intercanviar perspectives entre administracions, entitats i agents socials i econòmics del territori.
La Xarxa Cessetània agrupa 21 entitats locals i agents socioeconòmics del Camp de Tarragona que treballen per impulsar el desenvolupament econòmic i la creació d’ocupació des d’una perspectiva territorial.
Concactiva participa en aquest esdeveniment com a membre de la comissió d’organització i forma part de la Cessetània des de la seva creació l’any 2017.
